16 d’octubre de 2012

La barca blava

2 comentaris:

  1. Tot resta en silenci..., la mar, el cel, l'horitzó, les roques... Però jo sento el teu eco... A la platja no hi ha promeses, només la solitud sense rems... Les onades portaran un nou dia (segurament), però ara la brisa només du record i enyor...

    Des del far salut!
    onatge

    ResponElimina
  2. Belles paraules, gràcies. He tingut l'oportunitat de passar pel teu espai, ple de poesia. Serà tot un plaer llegir-te.
    Una abraçada, Onatge.

    ResponElimina